© 2018 La Veritat a Ta Taula

La Carn i nosaltres

va ser important menjar carn....png

La il·lustració i el coneixement sobre l’origen dels nostres hàbits alimentaris com espècie, és una informació interessant i important des dels punts de vista científic i cultural. La nostra pregunta de perquè i quan vam començar a menjar carn,és el punt de partida del nostre missatge que ens dona respostes sobre la nostra alimentació actual. 

Si retrocedim en el temps fins a un milió vuit-cents mil anys, ens trobem al nostre avantpassat l’Homo ergasterque es va tornar carnívor a la força. El va tocar viure amb unes dures condicions climàtiques i un entorn hostil per reproduir-se i evolucionar.

 

Les evidències arqueològiques ens parlen de que la selecció natural va fer que aquests homínids tinguessin l’oportunitat de sobreviure gràcies, en part, a ser capaços de incloure aliments d’origen animal a la seva dieta (insectes, rèptils, mol·luscs, peix i carn). Aquesta alimentació rica en proteïnes animals i baixa en aliments vegetals, va persistir durant un milió i mig d’anys, exactament fins al naixement de l’agricultura, fa aproximadament uns deu mil anys.

Aquests antecessors nostres menjaven sobre tot carn acompanyada d’arrels i alguns fruits. S’han trobat grans acumulacions de restes d’animals en els llocs on van habitar. Molts ossos pressenten marques de haver sigut picats per extreure el seu contingut o raspats per arrancar la carn pegada a l’exterior. 

La carn i el greix dels animals terrestres i aquàtics els proporcionava els aminoàcids i les vitamines necessàries per la vida, a més de una elevada densitat energètica en un volum més petit d’aliment. Per exemple, la medul·la òssia d’un fèmur d’antílop conté mes energia que varis kilograms de vegetals i és més fàcil de digerir.

Sabem que eren carronyers, ja que aquesta activitat consumia menys energia que la caça i comportava menys risc. Hi han moltes proves en els nombrosos jaciments, que ens parlen de l’aprofitament de les restes que deixaven els grans animals carnívors i que eren processats per les comunitats d’homínids.

 

L’Homo ergasterno només consumia múscul i greix, sinó que també es menjava el cervell, les vísceres i la medul·la òssia. La medul·la i el cervell dels animals morts són molt rics en proteïnes i en greix, són aliments molt energètics i a més, contenen minerals i algunes vitamines. D’altra banda la carn fresca que aconseguien conté vitamina C, que de fet, es la manera en la que actualment els esquimals (que no tenen fruita) la ingereixen.

Aquesta encertada estratègia dietètica va ser una de les causes de que el cervell es desenvolupés i de que augmentés el tamany corporal sense perdre capacitat de moviment ni de sociabilitat.

La dieta rica en aliments d’origen animal que van seguir els nostres ancestres durant un milió i mig d’anys d’evolució, ha produït varies adaptacions bioquímiques en el nostre metabolisme, allunyant-nos dels herbívors i apropant-nos als carnívors. Per exemple, nosaltres hem perdut al llarg de milers i milers d’anys la capacitat de sintetitzar i absorbir vitamina B12 per els nostres bacteris intestinals i per això, necessitem obtenir-la bàsicament amb aliments d’origen animal. La carència d’aquest nutrient pot provocar l’anèmia megaloblàstica.

La taurina és un aminoàcid i un nutrient essencial per les cèl·lules de tots els mamífers. Els herbívors la sintetitzen a partir de les proteïnes de les plantes que mengen, però els carnívors han perdut aquesta capacitat. Casi tots els aliments d’origen animal són rics en taurina i és per aquesta raó que els carnívors han deixat de fabricar-la en les seves cèl·lules. Surt mes be de preu aconseguir la taurina a partir de la carn de les seves preses. Els éssers humans mantenen certa capacitat de produir taurina en el fetge, però aquesta es insuficient per assolir les seves necessitats.

Existeixen moltes proves de la nostra adaptació al carnivorisme parcial, un altre es per exemple la presència en les nostres cèl·lules intestinals del receptor per el ferro hemo que només existeix en els aliments animals. És a dir, estem perfectament adaptats per obtenir el ferro necessari per la nostra sang a partir de la carn de la nostra alimentació.

El nostre metabolisme dels àcids greixos poliinsaturats omega 3 i omega 6 és una clara adaptació a la dieta rica en aliments d’origen animal. Aquests nutrients són fonamentals, ja que formen part de les membranes cel·lulars i són necessaris per la formació de substàncies bàsiques per el funcionament del nostre organisme. Els animals herbívors tenen uns enzims que els permeten fabricar aquests àcids grassos a partir de vegetals, però nosaltres, els Homosapiens, tenim una activitat enzimàtica molt baixa degut als milions d’anys de dieta carnívora (peix i carn), ens hem adaptat i sobre tot els obtenim directament de la nostra alimentació.

En definitiva, l’Homo ergasteres va veure forçat a canviar la seva forma d’alimentar-se  i per això, l’evolució va dissenyar el seu organisme incorporant algunes característiques dels animals carnívors. En part i gràcies (entre d’altres) a aquest canvi dietètic, el metabolisme es va fer també més estalviador i va poder sobreviure i seguir el seu camí evolutiu que ens porta fins el nostre aquí i ara.